L’adopció o adquisició d’un gos ha de ser una decisió meditada i consensuada per tots els membres de la família
El darrer cens fet públic per l’Associació Madrilenya de Veterinaris d’Animals de Companyia deia que gairebé quatre de cada deu llars espanyoles posseeix almenys un animal de companyia A aquesta tinença cada cop més massiva hem de sumar-li una preocupació cada cop més evident pel seu benestar, una conscienciació sobre la qual cal seguir treballant. Una de les empreses que ho promouen és Vinyacan, que a més de d’una residència canina sense gàbies i una guarderia per a gossos, també compta amb una escola canina que fa especial èmfasi en l’educació, l’obediència i la socialització, aspectes clau a treballar quan un gos arriba a la llar.

El paper del gos dins de la família ha variat molt en els darrers anys. En opinió de Laura Gadea, cofundadora i gerent de Vinyacan Centre Caní, “avui en dia són un membre més de la família, a diferència d’abans, que eren un element extern”. Aquest fet, al seu parer, “ha generat un canvi en les necessitats que té la família i el gos, perquè tots dos viuen experiències i comparteixen espais que abans no compartien”. Un escenari, continua, “que ens obliga a tenir en compte que tenir gos implica socialitzar-lo dins i fora del nucli familiar per tal que la seva integració sigui exitosa i aporti felicitat a tots els membres de la família, gos inclòs”.

Per a Gadea, el primer que cal pensar abans de tenir gos és “què busquem integrant-lo a la família i quin tipus de família som”. “També cal tenir clar que tenir un gos és com tenir un nen més a casa: necessita que li dediquem temps, passejades, jugar amb ell…, quelcom que genera unes despeses de manutenció, com el veterinari, la perruqueria si és de pèl llarg, la residència si fem un viatge, etc.”, continua.

Arribada a casa
Preguntada com hem de preparar l’arribada d’un gos a casa, Marta Bastías, responsable de l’Escola de Socialització Vinyacan, apunta que primer cal escollir-li un espai propi, “preferiblement a l’interior de la llar, al menjador o a prop, ja que és l’espai on més vida fem”. “Si el gos ha de formar part de la família, ha de conviure-hi, ja que els gossos són animals socials i tenen necessitats socials”, assenyala. Si es tracta d’un cadell, haurem de facilitar-li un espai on pugui realitzar les seves necessitats i tenir la casa recollida per evitar incidents. També caldrà tenir a punt llitet, bols, corretja i arnès o collar, menjar, etc. Un cop arriba el gos hem de tenir en compte que per a ell és un espai nou amb persones desconegudes i, per tant, “hem de ser pacients i respectuosos, no envair el seu espai amb abraçades i petons i respectar les estones de descans i d’alimentació”.

També hem de tenir en compte que no existeixen unes pautes genèriques a implementar en el sí de la llar, sinó que, com diu Bastías, “cada família ha de decidir i establir quines són les pautes de comportament que desitja”. I és que hi ha persones a les quals els encanta compartir el sofà o el llit amb el seu gos i d’altres que no, hi ha qui permet que entri a la cuina i qui els hi ho prohibeix per trobar-ho poc higiènic, etc. “Totes les perspectives són bones i cada família ha de decidir les seves”, puntualitza Bastías. Un cop decidides, cal traduir-les a normes i límits dins i fora de la llar. Això significa “ensenyar-li al gos què se li permet fer i què no, quelcom que ens permetrà gaudir d’un gos respectuós i que pugui viure en l’entorn on la família estigui establerta”.

“Tenir un gos és com tenir un nen més a casa: necessita temps, passejades, jugar amb ell…” (Laura Gadea)

Actituds no desitjades
Durant el camí, però, poden aparèixer actituds no desitjades. Imaginem-nos un gos amb un caràcter poruc o insegur que pateix estrès i ansietat i que, en conseqüència, tingui problemes de comunicació, s’aïlli o fugi, faci les necessitats a casa, destrossi objectes i mobiliari, plori o sigui agressiu. En aquests casos, Marta Bastías recomana “no enfadar-nos ni posar-nos nerviosos i optar per demanar ajuda a un professional especialitzat en Modificació de Conductes Indesitjades format en tècniques modernes i respectuoses amb el gos”.

Ensenyar els petits de la casa
Durant l’etapa d’adaptació, la Marta Bastías incideix en què “hem de conscienciar els nens perquè entenguin que el gos és un esser viu amb necessitats i que mereix ser respectat igual que una persona, així com fer-los veure que no són joguines i no sempre volen que els toquin, els abracin ni els facin petons”. Bastías recomana ensenyar les criatures a utilitzar un llenguatge respectuós amb el gos (acariciar amb suavitat, no pegar, no cridar, no estirar del pelatge, no envair el seu espai, no llençar-li objectes …) i, sobretot, “no deixar mai que interactuïn sense la supervisió d’un adult”.